Les hores es reparteixen setmanalment, és a dir, una setmana es compon de 168 hores i toquen les hores proporcionalment als diners que havien posat per la construcció de la mina. Normalment és el president de la mina qui decideix a quines hores han d’anar a buscar l’aigua. Es comença per qui té la finca més aprop d’on surt la boca de la mina, després qui segueix i així fins arribar al final del rec. També existeix la possibilitat, que la mina tingués un altre rec que surt de la mina, o sigui que la mina tingui dos o més recs principals, de tal manera que quan s’arriba al cap davall del primer rec, es comença un altre cop pel segon. D’aquesta manera, qui ha d’anar a buscar l’aigua, no cal que vagi molt lluny, sinó que només cal anar a la finca damunt de la seva.
Les hores es comencen a repartir en una hora, posem a les 00:00 de la nit del Dilluns i acaba a les 24:00 del Diumenge, durant la setmana passa per tots els regants i segons les hores que li pertoquen a cada regant pot ser que alguns pagesos haguessin d’anar a hores de la nit o matinada a buscar l’aigua, per això cada any s’avancen vuit hores, perquè no toqui sempre als mateixos regants les mateixes hores i dies de rec de les hores de les quals son propietaris.
Alguns dels regants, no són pagesos a jornada completa, sinó que treballen en la indústria, per tant les millors hores per ells podrien ser al vespre o la nit o en dies festius. En canvi en els pagesos a jornada completa les millors hores poden ser les de la jornada normal de treball. Per aquests motius i evitar discriminacions es fan els dits canvis anuals.
Com les hores podien ser venudes o comprades, o haver-hi nous regants, cada any s’ajusten segons els canvis que hi hagin hagut.
Normalment, quan es comunica a cada regant el dia i hora que te assignat per la propera temporada de reg, se li recorda que: “Tot regant te l’obligació tenir l’aigua a la pressa”. Això vol dir que la obligació de cada un dels regants, encara que no tingui intenció d’utilitzar l’aigua, de tenir l’aigua a l’alçada de la seva finca de manera que el regant següent, trobi l’aigua allí on s’espera que ha d’estar, i no hagi d’anar més enllà, a buscar-la. Això, en el passat, tenia molta més importància, quan la majoria de recs eren oberts, amb la possibilitat d’acumular fulles seques i de dificultar molt la feina de fer arribar l’aigua a la finca requerida. Actualment, que la majoria de conduccions són de canonades, aquest detall d’haver de tenir l’aigua a la presa té una importància relativa.
